Gel a Rjukan - Noruega. Part 2

Dimarts ens llevem amb ganes de visitar algun altre sector i anem cap a Kong Vinter, una zona situada al nord de Rjukan, on hi solen haver bones condicions. L'aproximació es realitza per una pista, per desviar-nos després cap a la part superior de les cascades, d'on es rapela.

La zona de cascades des de la pista d'accés.

Esto està lleno de charlys...

Aquí sí que es pot comprovar el gruix de neu.

La gran quantitat de neu que trobem als trams inferiors fa que assegurem des de dalt i rapelem fins trobar la neu. Aquí uns quants fem la King Kong, 40m II/5, mentre que altres es posen a la Kong Vinter, 40m II/4. La primera ens fa suar força, amb trams verticals, delicats i gens picats.

Vista lateral de la Kong Vinter.

Decidim plegar i passar un dia tranquilet disfrutant d'aquest bonic racó.

Por diós, trata de arrancarlo Carlos!!

Fa dies que veiem des del poble una columna amb molt bona pinta en una zona bastant alta, en una mena de circ petit amb més cascades. Consultem el llibre i tirem cap allà. Es troba a la zona de Gausta, direcció a les pistes d'esquí. L'aproximació serà la més llarga que farem, amb diferència, i a més a més la ressenya recomana portar esquís, que no duem. Al principi trobem traça però després desapareix..., tocarà obrir. Fot un vent de mil dimonis i no sabem on para el sector de Hogfoss, ja que hi hem d'accedir per dalt.

Aproximació a la zona de Gausta.

Contemplant la vall i l'immens horitzó pla i nevat.

Després de gairebé tres hores caminant i de fer una petita assamblea, el David i el Vicenç continuen a la búsqueda i captura, mentre que la resta reculem i ens dirigim al sector de Gaustatoppfossene, que ens ve de pas. Hi ha tres vietes curtes que també solen estar formades per l'altura on es troben i ens posem a la de la dreta, la Gaustatoppfossen, 20m II/4, on en Santi practicarà l'escalada en unes condicions durilles, -8ºC i fort vent.

Les vies curtetes de Gaustatoppfossene.

En Santi aguantant el tipo.

Després monto abalakov i rapelo, ja que la instal·lació es troba més amunt, després d'un tram amb neu xunga sobre gel. En acabat, sortim disparats cap al cotxe a escalfar-nos una mica, saludant a uns altres llunàtics que també estan patint el clima norueg.

Un dia realment ventós.

Més tard ens retrobem al super del poble amb els dos que falten, que han trobat el sector però no en les millors condicions, i després han baixat per una canal fins al poble! Avui s'han guanyat bé el sopar.

L'últim dia d'activitat hi ha previst un canvi de temps. No obstant, el Vicenç i jo decidim anar a aprofitar-lo a una de les vies llargues que hi ha davant mateix de Rjukan. La resta tornen al sector de Krokan. Després d'alguns dubtes, triem la coneguda Fabrikkfossen, 200m III/4, on feia dies haviem vist alguna cordada. A la part superior agafem la variant de l'esquerra, més curta però més tiesa (la original tindria un grau menys) i rapelem per la mateixa via.

Servidor al segon llarg, amb el poble a sota.

En Vicenç al tram més dret de la variant, just quan se'ns fot a nevar.

Ara si que neva de valent, i amb un moment les traces queden tapades. Com que estem sense cotxe, anem fent dit, tot caminant cap al camping, que cau un tros lluny. Aquí no para ni déu!! Finalment ens recull un tio que resulta que també és escalador i viu per allà, però amb un marcat accent yanki. Al vespre torna l'altra colla i fem l'últim soparet.

Les típiques cases noruegues de colors.

Hogar, dulce hogar...

Ens aixequem divendres i encara neva. Avui toca recullir la barraca i tirar amb la calma cap a l'aeroport per aquestes carreteres blanques. Encara que a l'hivern tots els cotxes monten rodes de neu (alguns amb claus i tot), la penya va a fondo per la carretera! Al final també t'hi acostumes i arribes a més de 80 per hora per una carretera nevada.

La pista de l'aeroport resulta que també està totalment gelada. No deu donar molt bon rotllo aterrar en aquestes condicions...

En resum, ha estat una setmaneta molt be parida, en bona companyia i bon humor, en un lloc que per escalar en gel és totalment privilegiat, i amb una meteo que no ens podem queixar. El millor és assebentar-se bé de les condicions. Encara que per la latitud on es troba està garantitzat el gel, enguany ja anavem preparats per no tenir un desengany, tot i que pel que sembla el tema estava millor que al gener i febrer. En un any normal i si gairebé tot està format, deu ser difícil triar una via, amb tantes possibilitats al voltant. A veure si un altre any es pot repetir...