30 de gener 2009

Gavarnie, això és el paradís!



Després de passar el cap d'any al refu de Mont-ral, muntant un festival que déu ni do, em surten plans per pujar a Gavarnie uns dies a picar gel de veritat. Com deixar escapar aquesta oportunitat?! Així el dia 2, després de l'obligat descans del primer dia de l'any, tirem amunt Vicenç, David, Subi i jo cap a terres franceses. Només hi havia estat una vegada feia uns anys, quan vam fer el corredor Swan dels Astazous de cotxe a cotxe, quina pallissa! Però el circ només l'havia vist de lluny, per tant, les ganes d'escalar aquelles línies de gel tant llargues eren bastant importants.
Ens instal·lem al refugi de Gavarnie del CAF, situat una mica a les afores tirant cap a les pistes d'esquí. És una bona opció si vas uns quants dies i vols tenir la roba i material sec l'endemà, i per uns 13€ la nit, tens dret a dutxa d'aigua calenta i a utilitzar la petita cuina lliure, equipada amb aigüeres, nevera, microones, plats, coberts i gots, en fi, de tot menys fogons, que els hem de portar nosaltres. A les habitacions hi ha calefacció i nòrdics, o sigui, que tampoc cal sac, com a molt algun llençol.





Les últimes notícies deien que les condicions eren molt bones, per tant, ja contàvem en trobar-nos penya, però la sorpresa va ser quan sortim el primer dia cap amunt i a l'alçada de l'hotel del circ veiem l'espectacle de frontals encara de nit. Havent començat a caminar cap a les 6, abans de les 7 ja teniem gairebé tots els peus de via ocupats, enfocant les cascades com si fos una disco i amb algunes cordades escalant a les fosques. Quin espectacle! Està clar que per molt que matinis sempre hi haurà algú que encara anirà més d'hora que tu. Ens plantem a una distància prudencial per observar el panorama i decidir què fem. Els objectius del dia es modificaran per "anem a fer el que es pugui". Ei no ens encantem que arriba més penya! Quin estrès tu... La Fluide Glacial ocupada, més a la dreta, la Dopamine també, però la Banzayous sembla que està lliure. No, hay dos chicos aquí detràs, ens diuen uns bascos. Collons, Segarra i Tronco, què hi foteu aquí!? S'ha de matinar més xaval, em diuen. Que cabrons! Una mica de bajón, amb el Vicenç tornem a l'esquerra, mentre la resta del grup van a provar sort cap a la Ruflette. Una altra cordada comença la Freezante mentre que n'hi ha uns que fa estona que han començat la del costat. Aquesta és la nostra! Així que comencem la Banana Split, 200m IV/4, casualment la més assequible del circ, un 4rt! Juntament amb la de l'esquerra, la també assequible Místicos, són una mica exposades pels ullals de gel que pengen més amunt, de la cascada il maestro di Ghiaccio. De fet, avui no fot molta rasca i la cascada Overdose, la més llarga amb els seus 500m, porta tot el dia desplomant-se, donant un ambientillo al circ bastant autèntic. Com que no volem deixar aquest món lapidats per missils gelats, a la vira intermèdia canviem de via, i ens fiquem a la Freezante, 200m IV/4+. Per tant, fem una combinació de dues de les vies més clàssiques del primer mur del circ, que per ser el primer dia i amb tanta gent no ens podem queixar. De la via, a destacar el muraco del segon llarg, bastant mantingut. Els llargs de la Freezante també tenen el seu ambient, tot i que les reunions, totes en gel, les fem en petites vires de neu.
Un cop a dalt, contemplem la super campa de neu i el segon mur del circ, també en molt bones condicions, mentre flanquejem a la dreta en busca de la línia de ràpels del Panneau Central. Aquests comencen en un gran roc característic i són tots amb expansions. Recollim els bàrtols mentre comença a marxar la llum, i és que el dia encara és molt curt!

El Vicenç començant la Banana Split.


Ambient total!


Últims metres del segon llarg.


L'últim mur de la Freezante i de fons la columna Quintana i la sortida de la Banana Split.


Una cordada al segon ràpel.


L'endemà ja es nota el cansament i estem una mica cuits però li tornem a fotre cap al circ. Al final estem de sort i trobem lliure una altra de les grans clàssiques, Fluide Glacial, 280m IV/4+.




Comencem amb les primeres llums amb el Vicenç i l'Adrià, que ha pujat el dia abans, per aquesta cascada amb un primer llarg bastant ample fins a una reunió a la roca de la dreta. El segon llarg es pot tirar pel tieso, per una cortina de 90º, però de moment en tenim prou amb aquests murs mantinguts com per complicar-nos la vida. Reunió a l'esquerra, des d'on es pot rapelar fins a peu de via. Amb un altre llarg divertit ens plantem a una vira de neu, des d'on es veu el següent llarg, un bon mur força llarg. Després d'una tirada amb tendència a l'esquerra i una sortideta delicada arribem a la gran vira intermèdia. Aquí trobem el Vicenç bastant ratllat pels projectils que cauen. Resulta que la línia de ràpels de la via (i d'unes quantes més...) baixa per sobre mateix nostre. Queda un preciós mur de dos llargs, però ja hem aguantat moltes purgues de neu avui (des del primer llarg!) i ara això. O sigui, que aprofitant que tenim els ràpels a tocar, decidim fotre el camp. Amb aquest últim mur es completa una via molt guapa i molt recomanable. Un cop a baix veiem que rapelen el Subi i el David que han triomfat a l'Adrenaline, segons ells molt bona però bastant dreta.

Flanqueig del segon llarg.


Arribant a la segona reunió.


La tercera tirada té uns primers metres encaixonats.


Començant el 5è llarg.


Quina rasca!


El grau d'atonyinament comença a ser important i els bessons demanen una treva. Fotre uns vinets per la nit i aixecar-se a aquestes hores no perdona però volem fer un tercer dia al circ. Aquesta vegada però agafem la segona ronda i ens llevem força més tard. La part bona és que veiem per una vegada el circ a plena llum del dia i tothom està a meitat de paret, encara que hem d'escollir una via curta sinó volem acabar escalant amb frontal. El Vicenç i l'Adrià han marxat, o sigui que toca fer cordada de tres amb el Subi i el David. Ens posem a la Variant d'entrada de la Fluide Glacial, 80m IV/5, a la seva esquerra, per empalmar amb Aqua ça sert, 80m IV/4, que arriba a la vira. Comencem amb la variant, que té uns primers metres còmodes però amb la part principal de la cascada molt vertical. Quin fart de tibar! Això dels 90º ja és una altra història... El dia abans vam veure una cordada que feia una reunió intermèdia abans de la part empinada, però amb uns quants metres d'ensamble s'arriba a la vira. Aquí surt l'altra via amb un mur bastant dret i mantingut, però no tant com el de sota. Potser és més recomanable fer la reunió al punt on gira a l'esquerra en comptes de seguir fins acabar la corda, que és el que vam fer. Continua per un diedre molt estètic i després hi ha algun altre ressalt sense complicacions fins la vira de dalt. La reunió del mig que vam fer va ser una mica incòmoda, no només pels peus ni per què se'ns enganxéssin les dues cordes que penjaven sinó per la quantitat d'aigua que rajava per damunt la nostra reunió i que va deixar cintes i mosquetons garrativats. Amb els guants xops acabem la vieta i tornem a fer el ritual de ràpels fins a peu de via.


Vista de la Variant d'entrada i el primer llarg d'Aqua ça sert. A la dreta la Fluide Glacial.


El David a punt d'encarar el tram més vertical.


El Santi als primers metres de la Fluide.


Apretant fort a la Variant amb l'Overdose de fons.


El Subi al mur d'Aqua ça sert.


El diedre des de baix.


I el diedre des de dalt.


Una cordada al llarg d'artifo de la Crac 40. A la dreta, la mítica Thanatos.


La reunió petrificada.


Aquí a Gavarnie hi ha gent molt forta. Hem vist repetir la via Crac 40, oberta fa molt poc per Rémi Thivel i Rémi Laborde entre la Lowe, love me do i la Thanatos. Deu ni dó el personal!
Resumint, hem disfrutat moltíssim i personalment feia molt de temps que no gaudia tant d'una escalada i d'un lloc com aquí. Això és espectacular!
L'estrena ha estat molt positiva i el temps de conya. De fet, el dia de marxar s'aixeca tapat. De Gavarnie fins el Pont de Suert no para de nevar! Les condicions no se si seran tan bones com aquests primers dies de gener però aquesta vegada l'hem encertada.
Pel que fa al material, mola anar amb 12 cargols com a mínim (si no vols fer més de 50 metres amb 6 cargols, per que els altres 4 són per les reunions, com ens va passar el primer dia...) i segons la via amb algun tascó o friend. Útils les ulleres de tempesta, o una pantalla de casc. Aquí si no portes "el último grito" en piolos i no vas sense dragoneres ets com un bitxo raro.
Per moltes Columnes del Verdet, Canteres i Doradas que hagis fet, això no té res a veure. Aquí et curteixes de veritat. No són torrents amb ressaltets, ni cascades dretes d'un sol llarg, ni fas top-ropes. Un lloc així no existeix ni als Alps. Sinó on trobes un mur d'entre 200 i 300 metres amb més de 30 cascades amb aquesta continuitat i dificultat?
En fi, que la primera vegada que escales a Gavarnie et deixa un record imborrable.


19 de gener 2009

Cavallers. "Antàrtic"

Per acabar l'any, pugem amb el Vicenç cap a Boí per picar una mica de gel, que hi ha mono. La meteo és un pèl dubtosa però agafem els trastos i cap a la carretera.
Un cop al balneari comprovem que el temps no serà el més ideal avui. Està tapat i va nevant dèbilment. Tot i que anem amb tot terreny no les tenim totes per continuar amunt per la pista nevada, però tot d'una n'apareix un altre amb uns locals, foten les cadenes i palante! Nosaltres no podiem ser menys i també ens apuntem al show. Així, xino xano, arribem a la presa motoritzats i sense gaires entrebancs, no com abans d'arribar al balneari que hem tingut una petita sortida de la carretera ja que el xòfer estava una mica a la parra.
Com que continua sense veure's tres en un burro, anem a fer algo amb garanties. L'Antàrtic, 320 m III/4, sembla una bona opció, tot i que els dos ja l'hem fet, però avui no hi ha molt per triar. Jo l'altra vegada vaig començar-la amb alguna cordada per sobre i la veritat és que el bombardeig de gel va ser d'escàndol i no em va quedar gaire bon sabor de boca.
El primer llarg és el que està més just, amb una curta secció de mixte amb gel una mica precari i aigua per sota. El segon, potser el més fotogènic, es troba amb bastant gruix de gel i és força disfruton. El següent és més ajagut i no tindria gaire interès sinó fos pel mega serac que hi ha a mig llarg a l'esquerra, format suposadament per un allau i l'acció del vent. Li començo a roscar un cargol i comprovo la seva duresa quan acabo cargolant-lo amb les dues mans i descansant un parell de cops... Això no salta ni de conya! Aquest llarg, l'altre vegada també el vam acabar en ensamble fins una reunió una mica alta a l'esquerra. L'últim, també força llarg, és bastant guapo i té primer un mur i després un ressalt vertical per la dreta.
Amb 4 o 5 ràpels equipats, la majoria d'espits, ja tornem a ser a terra, mentre es comença a fer fosc i continua nevant. De material hem fet servir algun tascó per al primer llarg (hi ha algun pitó) i uns 6 cargols.
Una vegada al balneari ens topem amb uns eslovens que han fet la Polaris, una mica justa segons ells. Aquesta sí que està pendent! Ara diuen que volen anar a Montserrat, és que la roca calenta és molt temptadora...
Bé, per haver fet un sube-baja, no ha estat malament. Condicions bones i via clàssica de la zona, força recomanable i variada!

El mur del segon llarg, en très bon conditions.



Part central de la via.


Aquí s'observa la mida del "serac" al lateral del corredor.


Començant l'últim llarg.


Vista del primer llarg després de rapelar. Corre que es fa fosc!

10 de gener 2009

Cambresdase. Corredor "Eclair"

Fa cosa d'un mes vam anar cap a la Cerdanya francesa amb el Bruno i un col·lega seu, a visitar aquest bonic circ ple de corredors. Les informacions sobre l'estat de la neu no feien pressagiar una gran jornada triomfant de puntes frontals i bessons destrossats, però les ganes eren més importants. Ens decidim pel corredor Eclair, 250 m, 60º IV (bé, a la pràctica ja se sap que això dels números sempre varia...).






L'aproximació des de les pistes d'Eina, és força evident i hi ha cartells. El primer tram és suau i va per pistes direcció est, i després entra al bosc i es redreça.
Una vegada al circ tenim la perspectiva de totes les vies, amb les seves cornises i tot! Força gent al Vermicelle amb esquís, una cordada al Bougnagas i nosaltres.
A les últimes pendents deixo els esquís i segueixo a peu (la resta va un a pota i l'altre amb raquetes). Per fer-ho més interessant li fotem pel recte en comptes de donar la volta per l'itinerari original (punts grocs a la foto). El resultat és un llarg de roca de Vè amb sortideta mixta.
Després de la reunió fem una tirada fàcil de neu fins el següent ressalt de mixte, que passem per l'esquerra. Per sobre d'aquest, més neu fonda sense transformar gairebé, fins arribar a l'últim ressalt, que es veu una mica més complicat. Després d'un intent infructuós amb tècniques d'artifo decidim sortir per la pala de la dreta. I déu ni dó amb la pala, això sí que és expo! Pugem amb tendència a la dreta per neu pols que ens aguanta de miracle, fins una aresta i d'aquí a l'esquerra creuant fàcilment la cornisa per veure el sol d'una vegada. O millor dit, els últims rajos.
Passat aquest llarg taquicàrdic, tenim vistes molt maques sobre la plana ceretana i el Cadí i sense perdre massa temps seguim carenant cap a l'est fins trobar l'ampla canal de baixada que ens porta de nou al peu del circ. I ara si que comença el circ de veritat... Esquiant de nit només amb la llum del frontal i pel mig del bosc, esquivant o no pedres, arrels i blocs. Arribats a baix, no vull ni veure com han quedat les soles...
Material emprat: alguns friends i tascons, àncora i algun pitó extraplà.
Aquesta és una zona sense grans pretencions però que val la pena conèixer, ideal si es vol iniciar-se en el mundillo dels corredors. El que queda clar és que la neu de moment no està massa en condicions per fer-los. Paciència...
+ Info: Pirineus, neu, mixt i gel (Pako Sànchez), Vèrtex nº 198.



Apretant a l'entrada directa.


Ara toca obrir trinxera.


El ressalt de mixte a mig corredor.


Uii quines cornises...


Les últimes pendents.


Sota del ressalt del final del corredor.


La sortida "vibrante" però amb vistes.


I les vistes.



video