19 de gener 2009

Cavallers. "Antàrtic"

Per acabar l'any, pugem amb el Vicenç cap a Boí per picar una mica de gel, que hi ha mono. La meteo és un pèl dubtosa però agafem els trastos i cap a la carretera.
Un cop al balneari comprovem que el temps no serà el més ideal avui. Està tapat i va nevant dèbilment. Tot i que anem amb tot terreny no les tenim totes per continuar amunt per la pista nevada, però tot d'una n'apareix un altre amb uns locals, foten les cadenes i palante! Nosaltres no podiem ser menys i també ens apuntem al show. Així, xino xano, arribem a la presa motoritzats i sense gaires entrebancs, no com abans d'arribar al balneari que hem tingut una petita sortida de la carretera ja que el xòfer estava una mica a la parra.
Com que continua sense veure's tres en un burro, anem a fer algo amb garanties. L'Antàrtic, 320 m III/4, sembla una bona opció, tot i que els dos ja l'hem fet, però avui no hi ha molt per triar. Jo l'altra vegada vaig començar-la amb alguna cordada per sobre i la veritat és que el bombardeig de gel va ser d'escàndol i no em va quedar gaire bon sabor de boca.
El primer llarg és el que està més just, amb una curta secció de mixte amb gel una mica precari i aigua per sota. El segon, potser el més fotogènic, es troba amb bastant gruix de gel i és força disfruton. El següent és més ajagut i no tindria gaire interès sinó fos pel mega serac que hi ha a mig llarg a l'esquerra, format suposadament per un allau i l'acció del vent. Li començo a roscar un cargol i comprovo la seva duresa quan acabo cargolant-lo amb les dues mans i descansant un parell de cops... Això no salta ni de conya! Aquest llarg, l'altre vegada també el vam acabar en ensamble fins una reunió una mica alta a l'esquerra. L'últim, també força llarg, és bastant guapo i té primer un mur i després un ressalt vertical per la dreta.
Amb 4 o 5 ràpels equipats, la majoria d'espits, ja tornem a ser a terra, mentre es comença a fer fosc i continua nevant. De material hem fet servir algun tascó per al primer llarg (hi ha algun pitó) i uns 6 cargols.
Una vegada al balneari ens topem amb uns eslovens que han fet la Polaris, una mica justa segons ells. Aquesta sí que està pendent! Ara diuen que volen anar a Montserrat, és que la roca calenta és molt temptadora...
Bé, per haver fet un sube-baja, no ha estat malament. Condicions bones i via clàssica de la zona, força recomanable i variada!

El mur del segon llarg, en très bon conditions.



Part central de la via.


Aquí s'observa la mida del "serac" al lateral del corredor.


Començant l'últim llarg.


Vista del primer llarg després de rapelar. Corre que es fa fosc!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bona activitat bou! personalment trobo de les alpinades mes maques de tot Boi l'Antartic i aquest any sembla prou generosa en gel la via. Dona'm un toque si vols anar a fer alguna alpinada aquest any tambe, hia molt on escollir i gaudir!

Josep Mula